Team SNAFU

Wargaming since 1985

Prev «  1 , 2 , 3 , 4  Next »  

Recommend
5 
 Thumb up
 tip
 Hide

It Never Snows in Snafu

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
En una doble sessió de cap de setmana, el nostre It Never Snows ha avançat fins al segon torn.

Tot els ponts estan "provats" i tots i cadascun dels rius, dels 5 rius, que separen el XXX Cos de la Primera Airborne, tenen un pont operatiu : Son, Veghel, Lieshout, Grave, Malden, el pont del ffcc a Nijmegen i el pont d'Arnhem.
La 82 ha entrat a Nimega amb un parell de batallons, controlant el pas pel pont, tot i que no podrà impedir que els reforços entrin a la ciutat pel nordest.

El XXX cos ha ocupat la banda ouest de Eindovhen, tot i que la línia de suministre està tallada a Valkenswaard per un batalló de paracaigudistes alemanys bastant resilient. El suministre aliat en el tercer torn està compromés.

A Arnhem la divisió anglesa comença a formar la bossa, mentre dues companyies aguanten a la ciutat, totalment envoltades. El rellotge està en marxa!
Twitter Facebook
2 Comments
Sun Sep 11, 2016 12:19 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
5 
 Thumb up
 tip
 Hide

Back to the Wargames

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
L'experiència de Japó, quan vaig estar jugant amb en Yasushi Nagakuro i els seus amics d'Osaka, va obrir-me els ulls a la senzillesa d'els wargames senzills.

Un mapa, unes regles de moviment i combat, apilament i ZOC i apa, a jugar. Al mapa posa Kharkov i les unitats són les típiques divisions de xusma russa, de guàrdies russos, de panzers i panzergrenadiers, de volksturm... tota semblança amb la batalla de Karkhov real és pura coincidència, però tot i així, amb aquest senyor que veieu a continuació, vem passar una bona estona, moviment, combat, explotació, i et toca.

En paral·lel, l'amic Martí va estar per Holanda, visitant llocs molt interessants que jo mateix havia visitat farà un parell d'anys (al 2012! Jooder com passa el temps!). Ja feia temps que volia portar el It Never Snows al club i ara ha estat l'ocasió, sumant la senzillesa del SCS, la febre sobre Market Garden a rel de les experiències per Holanda i la passió pels mapes grans :


Per cert.. l'últim cop que s'havia jugat un Arnhem al club havia estat l'Arnhem 44 de Vae Victis (Arnhem a la fresca!) (Post del 2013!). A que ja no ens enrecordàvem?
Twitter Facebook
0 Comments
Sun Aug 28, 2016 6:56 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
6 
 Thumb up
 tip
 Hide

L'aniversari de Waterloo

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
No passa tots els dies que la reunió de club coincideixi amb una data significada, però aquest dissabte, el dia que el Xavi retornava del seu exili pirinenc, era justament 18 de juny... 201 anys dia per dia després de Waterloo. I llavors vingué a la memòria aquell joc tan clofoll que va portar un dia el Martí... aquell que ens permetí jugar tota una batalla en el temps que el Joan resolia un combat al Victory Roads... el joc es deia W1815. Total que el varem dur i varem jugar fins a tres partides... la idea era jugar-lo tots contra tots.. però ... amb tres partides ja en vem tenir prou. A falta d'una bona infraestructura vaig fer un stop and motion manual amb la càmera i una mica de paciència. El joc és prou ràpid per matarlo amb 20 fotos... al resultat li vaig posar una mica de folklore i va acabar sent un vídeo ...

Però va, no ens reunim per jugar a jocs de deu minuts.. es tractava de fer el segon torn del HRE de marres. El joc que anem millorant sessió a sessió... podeu observar els diamantets de colors que va portar el Martí i que permeten visualitzar la religió de cada territori... "Antonio, un puntito de color en el mapa hubiese ayudado mazo a jugarlo... piensalo para la tercera edición..."

Enfí... tot aprenent a jugar al joc aquest, varem veure lo absurd de les batalles navals, que es juguen sembla ser fins l'aniquilació d'un dels bàndols. I vàrem observar amb sorpresa la volatilitat del exèrcit polonès, que en una sola batalla va quedar obliterat.

Ara, la velocitat de joc no és gens optima, i aquest cop no és culpa del Joan, sino del propi sistema de joc que fa inevitablement lentes algunes fases, com la d'apostes. Aquella vella idea de dissenyar un joc de nou en base a un joc existent, la idea de base del Empires in Harms sobre la base del Empires in Arms, amb el HRE, tindria molt sentit. Seria un projecte interessant.
Twitter Facebook
6 Comments
Tue Jun 21, 2016 12:59 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
10 
 Thumb up
 tip
 Hide

Leaving Earth

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
Si el High Frontier no l'hagués fet el Phil Eklund s'assemblaria molt a aquesta petita joia... Leaving Earth. Una mecànica simple, un disseny gràfic impecable, un ambient que et transporta a les dècades dels 50, 60 i 70's amb una cursa a l'espai on cada jugador ha de valorar constantment l'equilibri entre risc i ambició per ser el primer en aconseguir objectius.

Ahir varem tenir la visita del

Marc Figueras

Barcelona
Catalonia
msg tools
designer
badge
Avatar
mbmbmbmbmb


que ens va fer de mestre de cerimònies. Amb una audiència inusual : de la vella guàrdia només estava jo, amb el
Xesqui BCN
msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
ressuscitat (i més prim ) després de molts mesos, la Contxi que debutava i el
Sergi Morraja

Barcelona
Catalonia
msg tools
mbmbmbmbmb
que ja comença a tenir galons de caporal. Vam estrenar un nou espai, recuperant l'antiga sala on s'estaven els de la Torre de Daus on vam portar una taula que teníem al magatzem.





El joc, tot i ser de cartes, ocupa un espai considerable. Cada torn representa un any, començant al 1956, on cada jugador disposa d'un pressupost de 25 M$ per comprar tecnologia, comprar elements i fer maniobres a l'espai. Acabat el torn, els diners no gastats es perden (eren de pressupost) i es torna a disposar de 25 M$ de pressupost. Una sèrie d'objectius (aleatoris dins la dificultat que es vulgui jugar) donen punts al primer que els aconsegueix... el jugador amb més punts guanya. La mecànica és simple. Una mica més difícil és calcular com han de ser els coets per poder fer les missions... s'ha de fer alguna multiplicació... en tot cas és infinitament més simple que aconseguir un coet funcional amb el High Frontier.
I, la part divertida del joc... les tecnologies poc provades... no són gaire fiables. Aquí podem veure el responsable de la CNSA poc després que el seu primer astronauta es convertís en pols espacial i poc abans de ser deportat al desert del Gobi...



Vam fer dues partides, la primera la va guanyar amb molta diferència la Contxi, la segona vam empatar el Sergi i jo. El nivell Easy.. ja ens queda curt, el proper objectiu serà... aterrar a la Lluna?
Twitter Facebook
3 Comments
Sun Jun 5, 2016 12:28 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
4 
 Thumb up
 tip
 Hide

Hole Roman Empire

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
El títol no és una errata sino un joc de paraules. Dissabte varem provar d'enxegar una campanya al remake del clàssic d'SPI, el Holy Roman Empire: The Thirty-Years War, un joc multijugador que recrea estratègicament la Guerra dels Trenta Anys.

Un joc polèmic per l'ús totalment inadequat de l'escut dels Reis Catòlics, pollastre, yugo, fletxes, pels marcadors de control del jugador espanyol. (Vegeu aquests doble thread del nostre benvolgut Cairol :An utterly disgraceful, disgusting and inappropriate symbology i An utterly disgraceful, disgusting and inappropriate symbology)
Sobte que un joc que té .. 72 cartes representant 72 estats europeus, cada carta amb la seva heràldica... l'única que falli sigui aquesta... oh, no és l'única, la bandereta que identifica les unitats dels holandesos és justament la del Flandes espanyol... quins fallos més tontos... i bé, el fet que l'il·lustrador del joc sigui un militar espanyol afincat a Madriz suposo que deu ser... casualitat? ... De tota manera, a mi lo que m'indigna no és això... és que en el joc original (Holy Roman Empire) aquestes fitxes tenen la iconografia correcte.
I és que això és la tònica del remake... no millora l'original.
Una caixa grossa com per encabir un Virgin Queen ... però omplerta amb menys material que un joc de NAC. I després, et poses a jugar i falten una pila de marcadors per anotar les accions, els bids, l'income... falten ajudes de joc i les regles... pilla les living rules de la BGG que a les que venen amb el joc falten paràgrafs sencers!
Enfí... que fa tota la pinta que el joc és un intermedi entre un joc Print and Play i un joc comercial...

I lo pitjor de tot... sembla que si és fes un bon remake, seria un bon joc... devil
Twitter Facebook
1 Comment
Tue May 31, 2016 10:36 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
10 
 Thumb up
 tip
 Hide

Churchill: un joc a tres bandes

Martí Cabré

Terrassa
Catalonia, Spain
msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
Ahir érem cinc al club i mentre el Xavi i el Joan jugaven al Victory Roads, el Cesc el Sergi i el Martí vam provar elChurchill. Jo havia provat una partida en solitari a casa i tenia les regles molt clares. De fet, són tan senzilles que només vaig consultar les regles un moment al principi i ja no les vaig tocar en tota la nit.





El Cesc duia Stalin i de seguida va agafar la directa i va posar governs comunistes arreu i va infiltrar la xarxa del Projecte Manhattan. Va prendre 30 VP de distància al tercer, Churchill, i semblava que hauria de començar a perdre punts per poder guanyar (ja que el màxim que es pot tenir és una distància de 15 VP amb el darrer), quan ens vam adonar que per la condició 3, si Alemanya o Japó no es rendien llavors el primer classificat (un cop perduts alguns punts a l'atzar) guanyava la partida.

Però en aquell moment els EUA ja havien agafat la directa i van aconseguir acabar la bomba atòmica, conquerir Tinian (base de B29), fer que els soviètics ocupessin Manxúria i ocupar Alemanya amb els exèrcits angloaliats. Això va forçar la rendició de l'Emperador de Japó i uns punts extra per als EUA que li van significar la victòria 38-34-24.









En quant al joc en sí, d'entrada és un joc d'altíssima qualitat de producció. El mapa muntat, les peces, les regles, el tutorial, tot és de qualitat excel·lent. Té algun punt per corregir, com per exemple posar els noms dels espais just al centre dels quadrats, de manera que queden tapats al posar-hi les peces dels fronts o de les xarxes d'espionatge i política.

També, mantenir actualitzada la puntuació de cada jugador és una mica complex, tot i que sumar-la és força ràpid. Sembla que hi hagi un munt de factors a sumar però en realitat és repetitiu. El que no hi ha és un marcador d'avantatge US/UK per fer Normandia/Roma abans que l'altre. Amb una sola peça a doble cara seria suficient. I de pas en podria haver un per UK/URSS per Filipines i un altre també UK/URSS per rivalitat interna dels EUA. Així seria més fàcil sumar-ho tot. La resta queda prou marcat.

Les regles són molt clares, amb pocs dubtes (algun petit dubte que es resol de seguida). El tutorial està ben fet. I pel que fa al joc en sí, és molt correcte, però trobo que es queda una mica en la superfície del que podria arribar a fer. És a dir, d'una banda tot el que fa ho fa molt bé, balancejat, correcte, històric i divertit. A més que el punt de vista del joc és molt i molt original. Jugar amb les cartes els assistents del president o els caps d'estat major és un goig que no hem tingut gaire ocasió de fer. Però et queda la sensació que la interacció podria ser una mica més complexa i fer-la més rica, sobretot a l'hora de clavar punyalades als adversaris, a l'hora de disputar VP en un ventall més obert i a l'hora de fer la planificació militar, que queda excessivament dirigida.

Crec que és un bon joc per al crossover entre euro i wargame, per gaudir d'una nit de wargame ersatz amb més anècdota que suc i pot significar la primera pedra d'una línia de jocs de guerra centrats en la política (de fet Herman està preparant un segon joc sobre el Peloponès). No el veig com un joc imprescindible en qualsevol ludoteca seriosa (però per la qualitat de la producció tampoc és sobrer), però sí que recomano jugar-lo a qui no ho hagi fet, val la pena.
Twitter Facebook
0 Comments
Sun Mar 20, 2016 7:55 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
8 
 Thumb up
 tip
 Hide

Pla B: Commands & Colors: Ancients

Martí Cabré

Terrassa
Catalonia, Spain
msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
Al final per problemes tècnics no vam poder provar el Churchill aquest dissabte i com a Pla B vam decidir de jugar a Commands & Colors: Ancients a casa.

L'avantatge d'aquest joc és que encara que faci temps que no el juguis les regles i les estratègies a seguir es recorden prou fàcilment, per tant és un bon joc per tenir fons d'armari. El problema és que a vegades és massa senzillet i massa depenent dels daus. Ai, com ens agrada queixar-nos!

Vam decidir de provar les guerres de romans contra bàrbars, per veure com funciona l'assimetria de tropes. Els exèrcits bàrbars, de color verd, tenen una proporció de tropes molt diferent de la dels exèrcits regulars romans, grecs o perses, amb preponderància de tropes auxiliars i guerrers i quasi cap unitat pesada.

Vam escollir dos escenaris de la Guerra Címbria (113-101 AC). El primer era Aquae Sextiae, amb Màrius contra els teutons.



Màrius va usar uns turons propers com a posició defensiva i els bàrbars van atacar frontalment sense usar la matèria grisa que la majoria de gent tenim dins la closca. Màrius es va permetre fins i tot enviar un destacament darrere els bàrbars que els va tallar la retirada i va convertir la fugida en una matança.

Aquí Màrius pensant com torturarà al rei teutó.



Per cert, que en la nostra partida els teutons guanyaven 4-3 quan en un combat va caure mort el rei, això va ser el punt d'inflexió, la situació es va girar com un mitjó i els romans van acabar guanyant 4-6.



La batalla ens va deixar un regust de massa senzilla, ja que s'acabava quan de fet les opcions encara eren una mica obertes. Crec que està planejat a 6 banderes perquè el teutó pugui guanyar a base de destruir les unitats romanes auxiliars i evitar les legions, massa potents per ells.


La següent batalla va ser Vercellae, on Màrius s'ajunta a Sulla i planten cara als cimbris. I hi ha MOLTS cimbris.



Aquesta és la visió de les legions de Màrius enfront les hordes címbries.



I aquí el rei dels cimbris (que s'assemblava molt al general romà) pensant com empalarà al cònsol romà.



Però en aquest cas els romans es van tornar a endur la victòria, després d'una batalla duríssima que va acabar 8-5. Aquesta és de les batalles on he vist més destrucció, més de 30 blocs de fusta per cap. Aquest escenari el vam trobar molt més interessant que l'anterior, amb un munt d'opcions pels dos bàndols. Els cimbris tenen un gran avantatge numèric però les legions romanes, tot i inferiors en nombre, són força millors en qualitat. La clau consisteix en destruir la integritat dels blocs de guerrers i eliminar-los com més aviat millor. Això deixa la resta de cimbris en unitats força pitjors. Però en l'atac legió-guerrers la cosa està força igualada. De fet, en un atac es van polir un stack de legió sencer, a la primera. Poca broma!



I així va acabar el nostre Pla B.
Twitter Facebook
0 Comments
Sun Mar 13, 2016 11:18 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
6 
 Thumb up
 tip
 Hide

Waterloo en 10 minuts

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
Dissabte de club, la vella guàrdia es reuneix al local, mentre el local aguanti. S'acosta el final de la seu, el final de la Gran Berta que per les seves característiques serà impossible de moure... no hi ha plaç, però la màquina està en marxa. cry

Tenim en un costat de la Gran Berta un Victory Roads començat ... a l'agost. Crònicament lent, agreujat per la lentitud cada cop més exagerada del Joan. El pobre Xavi insisteix, però ...
... a mi personalment m'han fet avorrir el joc. Em pesa molt l'últim Liberty Roads, en que el Joan va trigar dues sessions a fer el seu torn. Jo puc fer el meu torn de VR en .. una hora? ... puc concedir el mateix temps al meu contrincant, puc concedir un percentatge raonable de temps extra, puc fer silenci mentre es pensa la seva jugada. Però no puc esperar deu hores efectives de joc.
Per il·lustrar l'absurditat del tema, el Martí ens va proposar un La Belle Alliance aka W1815, que vem jugar sencer mentre es resolia un sol combat del VR. Contràriament al costum, jo vaig agafar els anglesos i el Cesc els francesos (si, si.. a Waterloo). Una partida en deu minuts, literals, cronometrats, i si... hi ha un feeling a Waterloo, al menys el mapa semblava una animació tipus Osprey de la batalla amb bastonets de colors movent-se.. tot i que el resultat és un tema de daus, una aproximació al wargame més bàsic : la simulació de la Segona Guerra Mundial en una tirada de dau .. si surt un 5 o un 6 gunaya l'Eix, si no guanyen els aliats.

Després ens vam posar a jugar al Pax Pamir. A mi m'agrada més que el Pax Porfiriana. És menys caòtic, és més fàcil pensar una estratègia per guanyar, i es veu que a cinc jugadors és més interessant que l'anterior partida que van fer al club amb tres jugadors. L'únic inconvenient que li trobo, és que aquest tipus de jocs que finalitzen per topples, tenen un ritme estrany. Quan arriba el topple, la partida s'accelera, es fa més frenètica, i total.. potser dura quatre hores més o potser s'acaba allà. Podríem dir que són partides sinusoïdals, amb clímax periòdics i per tant els seus anticlímax. I la trigonometria, és la trigonometria.

La setmana vinent, tenim l'Ivan de convidat per jugar al Churchill, que serà l'estrella de la Collonera. Looking forward... mister Prat.

(Edit : corregir enllaç W1815)
(Edit : afegir frase en cursiva)
Twitter Facebook
7 Comments
Mon Mar 7, 2016 12:09 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
4 
 Thumb up
 tip
 Hide

V Open Napoelònic de Montmelò

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
Predicadors de la fe del cartró entre ninotaires. Els pessebres napoleònics són molt macos de veure, ningú ho negarà, i amb menys o més gràcia, simular una batalla napoleònica amb soldadets de plom encara s'aguanta des del punt de vista del relat històric. Fins i tot pot ser divertit. Però tot el que sigui anar a alguna cosa més que una escaramussa, quan pugem al nivell operacional o fins i tot al nivell estratègic, els ninotets pintats no valen... entrem al reialme del cartró.
L'Snafu va portar a Montmelò quatre grans clàssics del joc stratègic. Els venerables War and Peace (per a dos jugadors) i Empires in Arms (per a set jugadors), i el malograt Le Grand Empire (també per 7 jugadors) editat per Pratzen d'una manera un tant maldestre, per exposició.
El quart joc era el Napoleon Against Europe d'Hexasim, el "fill" de Le Grand Empire, convertit en Card Driven i fet per dos jugadors. El varem jugar, amb l'ajuda de l'Ivan, proposant la Campaña dels 100 Dies, amb mitja dotcena de grans batalles i Napoleó fent de les seves.. amb un final de partida cantant la Marsellesa mentre austríacs, prussians i anglesos prenien uns vins pel Sena.
El gran joc estratègic roman l'Empires in Arms... amb lo qual vull dir que ja va sent hora que algú dissenyi el gran joc estratègic napoleònic.. potser a lo "US Civil War" de GMT... Mark Hermann... no t'hi voldries posar?
Twitter Facebook
0 Comments
Sun Feb 21, 2016 1:15 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls
Recommend
7 
 Thumb up
 tip
 Hide

Com acabar un Fire in the Lake

Oscar Oliver
Saint Lucia
Terrassa
Catalonia
flag msg tools
badge
Avatar
mbmbmbmbmb
El dissabte de Carnestoltes varem acabar el Fire in the Lake amb una treballada victòria del yankee, portat pel Cesc, que en arribar l'últim topple va aconseguir tenir els punts necessaris per guanyar. Val a dir que l'últim topple va arribar molt aviat, però tot i així és feia difícil imaginar que dos o tres cartes més haguessin canviat gaire el resultat, tot i que a última hora el VC va remuntar bastant.



Conclusió del joc : massa llarg. Un bon sistema, un bon mecanisme, uns materials de qualitat excel·lent, un joc amb relat, però per una primera partida s'ha fet molt llarga. Suposo que a mesura que es va agafant experiència amb el sistema de joc COIN, les partides han de guanyar en ritme i potser no cal arribar a l'últim topple. En tot cas, a mi personalment, no em venen ganes de provar altres jocs de la sèrie, perquè em fa la sensació que no han d'aportar res respecte a aquest mateix joc. Quan jugues altres sèries, com l'OCS, per exemple, cada joc t'aporta una situació realment diferent... portar l'alemany al Tunísia no deu ser el mateix que portar-lo al Baltic Gap, portar l'anglès al Blitzkrieg Legends no ha de ser el mateix que portar l'anglès del Burma... però portar l'exèrcit colombià a l'Andean Abyss .. és molt diferent de portar el yankee al Fire in the Lake? Em fa l'efecte que la diferència entre els diversos jocs de la sèrie COIN és més aviat la que diferència els Ticket to Ride o els Alta Tension que cap altre cosa...

Ok, quin és el següent joc de la llista? .. Un World in Flames Deluxe Edition?
Twitter Facebook
3 Comments
Tue Feb 9, 2016 2:58 pm
Post Rolls
  • [+] Dice rolls

Prev «  1 , 2 , 3 , 4  Next »  

Front Page | Welcome | Contact | Privacy Policy | Terms of Service | Advertise | Support BGG | Feeds RSS
Geekdo, BoardGameGeek, the Geekdo logo, and the BoardGameGeek logo are trademarks of BoardGameGeek, LLC.